Goooooolden Staaaaaar!!

Família! Aquest és el nostre últim post de Vietnam en el que compartirem les nostres impressions de Halong Bay 🐉, Hanoi 🏯 i Sapa 🌄.

Si denoteu certa nostàlgia és perquè n'hi ha. Vietnam ens ha guanyat. Hem gaudit d'allò més i, tot i que anàvem una mica alertats per la fama que els vietnamites se les saben ben llargues (vaja, que te l'intenten colar a la mínima), hem de dir que la nostra experiència ha estat 100% positiva i tothom amb qui ens hem topat ha estat col·laboratiu i honest. Imaginem que això depèn molt de la vivència de cadascú...

Halong Bay o la badia on va descendre el 🐲

Hi anem o no hi anem? Hi anem o jo hi anem? 😵😵😵😵

Vam deliberar molt sobre si visitar-la o no perquè sabíem que es tractava de l'atracció number one 🇻🇳 (uns sis milions de persones la visiten cada any) i perquè fer-ho pel teu compte és inviable. Aglomeracions i excursions organitzades en una mateixa frase??? Mentalitzats, vam sucumbir!

Balanç? POSITIU. Sí, és innegable que vas a toc de xiulet (ara cova, ara vaixell, ara mengem, ara descansem, ara "platja" atestada de turistas, ara...) i que tot està requeteprogramat (ja ni et pots banyar a mar oberta per fer de l'experiència quelcom més autèntic), però gràcies al nostre guia Hui àlies Peter Parker (li flipava l'Spiderman), a la bellesa del lloc i al grup que ens va tocar (era dels reduïts, només divuit persones i cap torra-collons/toca-ovaris) ens va agradar!

Ara cova...

Ara vaixell...

Ara mengem...

Ara descansem!!!

El sol es pon a la badia de Halong...

Al final, es tracta de donar-li la volta a la situació, no? Doncs això és el que vam fer. Quan el Hui ens va dir "aquests dos dies sereu el grup Golden Star i heu de seguir-me a mi i al meu estendard" ens feia una mica de "vergüenza ajena", però va arribar un moment que ja ens en descollonàvem... Mai oblidarem el que és sentir-se "Goooooooooldeeeen Staaaaaar" 😂😂

Golden Star ⛵

Portant el timó 😎

Intentant pescar una sípia 🎣

Marxem de Halong Bay amb aquesta imatge a la retina

On serà el drac...?

Hanoi - la capital

La nostra arribada a Hanoi va ser ben d'hora ben d'hora, així que un cop vam deixar les 🎒🎒 al hostel, ens vam dirigir cap a l'epicentre de la ciutat; el lloc per excel·lència on cada dia joves i ancians es reuneixen per a practicar els seus exercicis matinals. Pots escollir la modalitat que més et motivi: running, peses, estiraments, aeròbic musicat o tai-chi 🏃🔩🏃🔩

Està clar pel que em decanto, no? ☯️

També vam tenir temps per visitar el Museu Nacional i, sobretot, fer allò que més ens agrada: callejear, callejear y callejear!! A mi em va agradar més que Saigon. Potser perquè conserva millor l'aire colonial francès (a l'Old Quarter encara es conserven edificis destartelats originals de l'època) o perquè n'és la capital i, normalment s'hi respira un aire diferent.

Oye, pues está muy bien la expo esta, no?

Presó construïda pels 🇫🇷 i utilitzada pel Vietcong per empresonar pilots americans. Avui museu ☮️

Sensació hiperrealista

Ens vam quedar amb les ganes de veure el cos embalsamat del tiet Ho

Forest!! Fes-la ràpid que no m'enganxi el 🚂

Típica estampa d'un carrer de la capital

No ens consta que n'hagi arribat cap (encara) d'aquesta partida... In Vietnamese postal service we trust

Sapa i la verdor de les seves muntanyes

"Veeerdeee que te quieroveeeerde" això és el primer que vaig pensar en arribar a la regió més del nord de Vietnam. Això i que no veuríem el 🌞 ens els tres dies que seríem allà 😂 però val a dir que l'entorn i el misticisme que li dóna la boira matinera molen molt!

Enteneu el que us dic, oi?

Cap a la turistadaaaaaaa!!!

Una pausa en el camí 🍻

Caminante no hay camino, se hace camino al andar

Tot i això, no va ser fins el segon dia d'exploració que vam començar a gaudir-ne. Per què us preguntareu? Doncs perquè el primer dia vam anar a Cat Cat un "poblat" proper a Sapa (s'hi arriba perfectament caminant) que és la turistada màxima i, per nosaltres, amb zero encant. De fet, teníem els nostres dubtes que allà hi visquessin ja que només hi havia botigues botigues i botigues; això i nens que paraven la mà demanant diners... Not very nice

Però el segon dia va ser una altra història! Gràcies a l'estimat "Maps. Me" i al gran sentit d'orientació del Forestal vam fer un trekking d'uns 13km que ens va portar a creuar muntanyes (que relliscaven que no vegis!! Jo vaig caure unes 7 vegades... 😰), travessar pobles i rius, veure com la gent viu en el medi rural i gaudir del paisatge i l'entorn. Ho vam gaudir a tope!!!